Una crida evocadora， reivindicativa i inajornable per canviar la manera com vivim。

Sense pràcticament adonar-nos-en， vam desconnectar del món rural amb la idea de no tornar-hi més。 Amb el temps， hem confrontat la ruralitat i la urbanitat en uns termes molt simplistes: hem associat el camp i les muntanyes a unes pràctiques antigues marcades per la precarietat i l’aïllament， i les ciutats amb la modernitat， el benestar i la comoditat， que ha exterminat， però， tot allò que ha considerat antic， inservible i lent。

L’activista Vanesa Freixa Riba， que fa anys va decidir establir-se amb la família i un petit ramat d’ovelles en una borda centenària al Pallars Sobirà， defensa amb convicció que el ruralisme és a dia d’avui l’opció més intel·ligent de supervivència i adaptació al col·lapse al qual ens aboquem com a societat。 Aquest llibre， emotiu i vital， encoratjador i vibrant， encén la flama de debats fonamentals per despertar consciències i moure’ns a l’acció。

«De la simplicitat sorgeixen les grans certeses。 Habitar en un espai tranquil， lluny dels sorolls estridents， de les relacions supèrflues i de les olors perfumades artificialment et fa partir d’un espai més net， menys domesticat， més serè。 I és aquí， amb la ment i el cos tranquils， quan podem intuir millor què és el que ens convé， el que ens cal per garantir-nos la vida， per tenir una bona vida。»